ANECDOTARI

---

En aquesta funció es produí el gall històric del “divo” tenor Nicolai Gedda. El cantant no semblava gaire còmode en el rol Duc de Màntua tot i que n’havia estat un especialista. La catàstrofe, del tot imprevisible i més en un tenor famós pels aguts i sobreaguts, es va produir al Si natural de la cadència tradicional del final de “La donna è mobile”. El més sorprès fou el mateix tenor que, segur de les seves facultats i sobretot dels seus aguts, pretengué aguantar la nota fins a la correcta col·locació del so. Això va fer que el gall tingués una durada incòmodament llarga i que la pretesa solució fos molt pitjor. El públic reaccionà amb sorpresa i decepció però sense cap mena de protesta. El mestre Guadagno atacà l’orquestra i el públic emmudí. El quartet passà en un clima de nerviosisme extrem tant pel tenor com pels companys de repartiment. A la frase “Ebben, sono con te” el tenor no cantà i s'aturà la representació. Era evident que estava trasbalsat. El mestre apuntador, Jaume Tribó, li suggerí dues vegades “Ebben” però el tenor semblava no sentir-ho. El tercer cop li hagué de cantar la frase sencera “Ebben, sono con te” i continuà la representació. Nicolai Gedda féu brillantment el Si natural de l’intern. Al final de l’òpera no volgué sortir a saludar i tot i les bones paraules dels coristes que l’esperaven a la sortida de la Rambla, no volgué parlar amb ningú. Precipitadament se n'anà Rambla avall i després d’algunes passes tornà enrere i en italià preguntà si anava bé per anar cap a la Plaça Catalunya. Féu un gest com si estigués marejat i més de pressa encara se n'anà Rambla amunt. En aquell moment la direcció del teatre ja sabia que el “divo” havia renunciat a cantar les altres dues representacions.