ANNALS
GRAN TEATRE DEL LICEU
TEMPORADES
CERCADOR
PRESENTACIÓ
ESPECTACLE
Rigoletto
Fitxa
Programa de mà
Fotografies
Vídeos i àudios
temporada 1978/1979 · Òpera
Rigoletto
Òpera
Llibretista:
Francesco Maria Piave
,
Compositor/a:
Giuseppe Verdi
Totes les funcions - Fes clic per triar una funció
10 GEN 1979 Dimecres 21:30 Gran Teatre del Liceu
12 GEN 1979 Divendres 21:20 Gran Teatre del Liceu
14 GEN 1979 Diumenge 17:30 Gran Teatre del Liceu
Funció de la temporada: 29
REPARTIMENT
Direcció musical
Anton Guadagno
Duc de Màntua
Nicolai Gedda
Rigoletto
Matteo Manuguerra
Gilda
Adriana Anelli
Sparafucile
Antoni Borràs
Maddalena
Montserrat Aparici
Giovanna
Cecília Fondevila
Comte de Monterone
Carles Rivas
Marullo
Rafael Campos
Matteo Borsa
Josep Ruiz
Comte de Ceprano
Raúl Montero
Comtessa de Ceprano
María Uriz
Uixer
Fèlix Vargas
Un patge
Mercè Nualart
Ballarí/na
Marta Guerrero
Mercè Núñez
FITXA TÈCNICA
Direcció musical
Anton Guadagno
(10 i 14 de gener)
Eugenio Mario Marco
(12 de gener)
José A. Roda Batlle
Banda Acadèmia Alpe
Direcció d'escena
Dídac Monjo
Escenografia
Attilio Colonnello
Coreografia
Miloš Ristić
Banda
Acadèmia Alpe
Orquestra
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Cor
Cor del Gran Teatre del Liceu
Ballet
Ballet del Gran Teatre del Liceu
Direcció del cor
Riccardo Bottino
ANECDOTARI
En aquesta funció es produí el gall històric del “divo” tenor Nicolai Gedda. El cantant no semblava gaire còmode en el rol Duc de Màntua tot i que n’havia estat un especialista. La catàstrofe, del tot imprevisible i més en un tenor famós pels aguts i sobreaguts, es va produir al Si natural de la cadència tradicional del final de “La donna è mobile”. El més sorprès fou el mateix tenor que, segur de les seves facultats i sobretot dels seus aguts, pretengué aguantar la nota fins a la correcta col·locació del so. Això va fer que el gall tingués una durada incòmodament llarga i que la pretesa solució fos molt pitjor. El públic reaccionà amb sorpresa i decepció però sense cap mena de protesta. El mestre Guadagno atacà l’orquestra i el públic emmudí. El quartet passà en un clima de nerviosisme extrem tant pel tenor com pels companys de repartiment. A la frase “Ebben, sono con te” el tenor no cantà i s'aturà la representació. Era evident que estava trasbalsat. El mestre apuntador, Jaume Tribó, li suggerí dues vegades “Ebben” però el tenor semblava no sentir-ho. El tercer cop li hagué de cantar la frase sencera “Ebben, sono con te” i continuà la representació. Nicolai Gedda féu brillantment el Si natural de l’intern. Al final de l’òpera no volgué sortir a saludar i tot i les bones paraules dels coristes que l’esperaven a la sortida de la Rambla, no volgué parlar amb ningú. Precipitadament se n'anà Rambla avall i després d’algunes passes tornà enrere i en italià preguntà si anava bé per anar cap a la Plaça Catalunya. Féu un gest com si estigués marejat i més de pressa encara se n'anà Rambla amunt. En aquell moment la direcció del teatre ja sabia que el “divo” havia renunciat a cantar les altres dues representacions.