Des de la seva vall de Baztan a Navarra, a l’època de la invasió francesa, Pedro Mari que fuig de la misèria, és robat i acaba forçat de lleva en un regiment on pateix tota mena d’humiliacions perquè no entén el castellà. A la guerra contra Napoleó, el seu regiment deambula per la frontera. De sobte, Pedro Mari sent l’idioma natal, les seves mans deixen caure el fusell, corre muntanya avall, i troba una partida d'homes, ja a la part francesa, als quals es presenta com euskaldun, basco-parlant. Esvaïts els dubtes, retrobat amb la seva essència, participa amb la partida de bascos en pro de la Revolució. Finalment recau en mans espanyoles i és sentenciat com a traïdor, ell, que no sap ni en quin costat està, ni tan sols perquè està en una guerra. És condemnat i afusellat d'esquena, de cara a França, per traïdor al rei d’Espanya. El seu cadàver, a l'ésser deslligat, fa mitja volta, i la cara queda mirant cap a Navarra.