L'espectacle era anunciat a les 19:00 i no va començar fins les 19:50. Això provocà un gran escàndol ja abans de començar l'òpera.
En aquesta funció, sense haver-se anunciat prèviament, el senyor Gómez (que tant podria ser Gervasio o José Gómez) es va presentar a cantar la part de la Matilde Cavalletti en el paper d'Armando di Gondì, escrita per a una contralt, i suprimí una romança. Quan el públic se n'adonà es produïren crits i xiulets. En aquell moment cantava Felice Varesi que no va perdre la serenitat i continuà. El públic demanà la devolució de les entrades. El president, Gaietà Almirall, actuà amb gran prudència i donà una satisfacció al públic: el gerent de l'empresa, senyor Comerma, anuncià que s'havia produït un oblit involuntari als cartells i que l'òpera es cantava aquella nit tal com l'havia escrita Donizetti, per a un tenor. Aquesta explicació i la notícia que s'havia imposat una multa a l'empresa van restablir la calma.
Consignem que tot i que a l'estrena mundial de Maria di Rohan a Viena el 5 de juny de 1843, la part del patge Armando di Gondì va ser cantada per un tenor, ja el novembre del mateix any, a París, Donizetti arranjà la part per a contralt, hi afegí una ària i així s'havia interpretat sempre a Barcelona. Ara bé, els motius de la sobtada aparició del senyor Gómez en un rol confiat a les contralts eren uns altres: Matilde Cavalletti cantava aquella nit el rol d'Enrichetta de I puritani al Teatre Principal. Al Liceu no hi havia aquella nit "piquete" però als pisos superiors hi va aparèixer "alguna fuerza de tropa" per a reduir els qui protestaven.
Entre el primer i el segon acte, el tenor Giacomo Galvani canta "Languir per una bella" de L'italiana in Algeri (Rossini) i entre el segon i el tercer l'ària de Il matrimonio segreto (Cimarosa).