PROGRAMA

---

L'òpera va ser cantada en italià, amb traducció de Manfredo Maggioni, i anunciada sempre com "Il Profeta". Se suprimeix el tercet de l'últim acte, aquí quart acte perquè el primer i el segon van anar seguits. Augment del cor, l'orquestra i la banda. La primera parella Giovanna Pitteri i Henri Dervine balla amb el cos de ball que, a més, patina damunt del gel.

OBSERVACIONS

---

És l'òpera que ha obtingut un nombre més gran de representacions en una sola temporada, 26, en tota la història del Liceu. Només seria igualada per “Faust” el 1864.
Crítica: 5 febrer (tarda) (crítica de l'obra) i 6 de febrer (tarda) (crítica de la interpretació). Una altra crítica el 25 d'abril (tarda) referida a Adelaide Borghi-Mamo. La crítica destaca que l'execució d'"El Profeta" al Liceu és un esdeveniment que farà època als annals del teatre. Per a aquesta òpera s'havia produït l'expectació més gran. En un fet sense precedents, el teatre havia estat tancat quatre dies per assaigs, que es van allargar molt per les dificultats musicals i escèniques i per altres motius. El dia 22 de gener un dictamen fet per sis metges, tres designats per l'empresa i tres per la Sra. Csillag, que havia de cantar la part Fidès i que l'havia assajada durant gairebé un mes, declara per unanimitat que l'artista no pot cantar "Le prophète" i que ha de rescindir el contracte.